dimarts, 9 de febrer de 2016

Quattrocento

ART DEL RENAIXEMENT

INTRODUCCIÓ

El Renaixement vol trencar amb l'Art de la seva época, el Gòtic, i fer-lo tot nou, prenent com a fonament l'Art Romà, perquè l'Art Grec no es coneixia encara.

El Renaixement preten fer una síntesi entre l'Antic i el Cristianisme, produir una concordància, presentant la Cultura Clàssica com un precedent de la Cristiana i explotant les idees dels Antics per a expressar-la.
La posició social de l'artista començarà a canviar respecte del que es coneixia, insistint-se en els aspectes més creatius del seu treball. Això cal entendre-ho dins l'afirmació que es fa de la funció de l'individu a la Societat en general. Els artistes treballen en camps diferents: un mateix pinta, escriu i construeix, produïnt obres d'una gran originalitat, que semblen més prodigis que el resultat d'un treball; apareix així la idea de l'artista com a geni.

D'altra part els valors culturals canvien. La religió segueix sent molt important, fins arribar al segle XVIII, però ara apareixen altres assumptes a més dels religiosos: el retrat, el paisatge, la Mitologia; a més, tot i que l'estructura social estamental segueix dominant, l'individu va afirmant la seva independència respecte del grup, el que serà especialment important als països on es farà la Reforma Protestant, al Noroest d'Europa; cal tenir present que és al Renaixement quan es diu que l'home és el centre i mesura de totes les coses.

El Renaixement no copia el que havia arribat al segle XV de l'Art Romà sino que ho interpreta i adapta en funció de les noves necessitats: no es fan arcs triomfals però la seva estructura serveix per a plantejar la portada de les esglésies; no es construeixen temples com els antics però s'adapta la forma de les seves columnates per les noves edificacions.
que tenia un sentit ben diferent; les agulles i torres gòtiques deixen d'expressar una fe que pren ara l'estil admirat de la Roma pagana; quan els Papes aixequen la Basílica de Sant Pere de Roma, amb la seva cúpula, també imponent, segons l'estil antic, l'han triat per a manifestar la idea cristiana i el poder de l'Església.
El Renaixement, amb el seu desig de perfecció, havia estat un estil poc popular que evoluciona cap el Manierisme, moviment, també minoritari, que atorga gran importància a la expressivitat i que té l'Art com un recurs per a convencer; això entra de ple dins dels interessos de l'Església des del Concili de Trent (1545-1563) i també dels estats, que el veuen com un recurs de prestigi i propaganda.

.Quattrocento


ARQUITECTURA

És l'autor de la reforma del Temple Malatestià (1447/8) a Rímini, que no es va acabar, on, per primera vegada, la portada pren l'estructura d'un arc triomfal A Florència; aquests edificis eren residències urbanes de les famílies més importants i servien també per a manifestar, per la seva bellesa i riquesa, el seu poder. Tenen un pati al bell mig, al voltant del qual s'estructura l'edifici. Els palaus del Quattrocento no són castells però volen donar una impressió de força física; així, el Palau Rucellai està construït amb carreus poc treballats, com si fos el mur d'una fortalesa; la combinació dels buits de les finestres amb el mur està calculada amb una proporció extremada, molt harmonios.
. D'altra part cal tenir present que Brunelleschi es va veure obligat a intervenir sobre un edifici gòtic ja construit; així li va càldre calcular el gran pes de la cúpula en funció del que hi havia; d'altra part va fer una decoració en dos colors, que recobreix tota la façana per tal de donar-li un aspecte modern. La cúpula de Brunelleschi domina tota la ciutat i n'és el símbol.

L'Església de la Santa Creu. Hi ha els sepulcres de la Família Pazzi, que havia atentat contra els Medicis,assassinant a un d'ells, pel que van ser executats.La portada és una gal·leria porticada, amb columnes, com les dels temples clàssics, però no té frontó i està rematada per una cúpula d'aspecte de tronc de con. Aquest atri té una petita cúpula al seu interior i casetons, com els edificis romans.L'interior és de planta centralitzada, dominada per la cúpula; els murs són blancs i els arcs i d'altres elements estructurals, com pilastres, están destacats amb pedra grisa.És un espai de gran simplicitat, manifestant el que el nou estil podia fer sobre un tipus d'edifici de la tradició del temple cristià.
ESCULTURA

L'any 1401 es va decidir renovar les portes del Baptisteri de Florència, davant de la Catedral. Es va convocar un concurs per triar l'escultor que es faria amb l'encàrrec. D'entre els participants van destacar Brunelleschi (que també tenia formació d'escultor) i Ghiberti. Els hi van dir que fèssin un relleu que presentés el Sacrifici d'Abraham . Va guanyar Ghiberti.
El seu treball va complaure moltíssim i li van encarregar llavors unes noves portes on Ghiberti mostra la maduració de l'esperit renaixentista: les primeres no s'aparten de l'estil gòtic; els medallons dins dels que es troben les imatges s'inspiren en els que, cent anys abans, havia fet Pisano per unes primeres portes, de caire ben gòtic; els motius són de fet afegits moderns dins d'una composició plantejada que pertany al darrer gòtic. En canvi, per les segones amb històries del Nou Testament, el caràcter és ben nou, plena i profundament renaixentista: sentit de la proporció, us de la perspectiva, valor del dibuix, percepció de la natura.. El cavall posa un unglot damunt d'una bola de canó, com si dominés el Món. És tracta d'una obra molt continguda, sense cap detall accessori, formant-se tres línies mestres en la composició: la vertical del guerrer, damunt la montura, l'horitzontal del moviment indicat del cavall, tan natural, i la diagonal que formen l'espasa i la bengala, semblant voler senyalar, cap el cel. No és una escultura funerària, ell està enterrat dins el temple de Sant Antoni, un dels llocs de peregrinació més importants, a l'època, del Nord d'Itàlia, i està posada sobre un peu afora del temple, on, fins el segle XVIII, hi va haver un cementiri.
PINTURA
Els diferents estats del nord d'Itàlia tenen estils i artistes diferents dins el corrent comú del Renaixement.
Massaccio és un dels iniciadors de la nova manera; va tenir una carrera molt curta ja que va morir als 28 anys però va tenir temps de plantejar gran part dels temes del Renaixement.
A La Trinitat vol transformar, aparentment, l'espai arquitectònic amb la pintura, plantejada com una capella, o nínxol, que foradaria el mur del temple. A l'época encara no s'havien construït edificis del nou estil i ell, amb un efecte molt reixit de perspectiva, presenta una obra que innova en pintura i arquitectura.Estan acompanyats dels donants, de la seva mateixa mida, fent així l' ésser humà més proper a Déu, el que queda dins de l'ideal antropocentric del Renaixement. D'altra part lliga el suplici escandalós de la creu amb un arc triomfal, considerant que el camí cristià és com un triomf antic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada