dilluns, 18 de gener de 2016

ROMA.





Roma: arquitectura

El món grec va ser fonamental per al desenvolupament de l'art romà al costat de les aportacions de la cultura etrusca. No obstant això, també va tenir una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l'arquitectura.
Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en les cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins als nostres dies.
L'art a Roma es va posar al servei de noves necessitats. Això explica el naixement de noves manifestacions i també l'aparició d'un art amb gran centralització i unitarisme, no només a Roma sinó també a la resta del Imperi.

Característiques de l'art romà
*Preocupació, en l'arquitectura, pel joc de masses que ve pels elements usats en la construcció.
*Arquitectura molt més colossal.
*Com a element arquitectònic bàsic, es facin servir el arc, la volta i, per tant, la cúpula.
*Es crearà el retrat en l'escultura.
*Roma va ser la creadora del relleu històric, continu i narratiu.

Fases de l'art romà
L'art romà es pot dividir de forma similar a la història de l'Imperi en tres períodes:
*Període de la República: s. VI (cap al 510) - 27 A.C.
*Període d'August: l'època clàssica: 27 A.C. - 14 d.C.
*Període imperial: dividit al seu torn en:
        -De Tiberi a Trajà: 14-11
        -De Adriano a Alejandro Sever: 117-235
        -De Maximino a Constantí: 235-315

Arquitectura Romana
Les principals característiques de l'arquitectura romana són:
*És una arquitectura caracteritzada per la monumentalitat, no només per l'espai que ocupa sinó també pel seu significat. Això ve donat també per la idea de la immortalitat de l'Imperi.
*És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per això i també per la pròpia estructura de l'Estat, apareixen noves construccions, amb un gran desenvolupament de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.
*S'usa l'ordre toscà i també el jònic i el corinti. Encara que el més significatiu va ser l'ús de l'elegant ordre compost. També va ser molt freqüent la superposició d'ordres en edificis molt alts. Normalment en el pis baix s'emprava l'ordre toscà, al mig el jònic i en el superior el corinti. Els capitells, en general, presenten motius amb més llibertat que a Grècia i hi ha alguns amb figuració.
*Apareixen les garlandes i els bucranios com a elements decoratius.
*També l'arquitectura romana va emprar la superposició en el mateix va de l'arc i la llinda.

Principals diferències entre l'Arquitectura Romana i la Grega
Les principals diferències entre l'arquitectura romana i l'arquitectura grega són:
*La romana és una arquitectura més ornamentada.
*Hi ha novetat dels temes decoratius.
*Major perfecció dels monuments.
*Els edificis tenen un gran utilitarisme.
*L'arquitectura és fonamentalment civil i militar, davant l'arquitectura bàsicament religiosa de Grècia.
*Es tracta d'una arquitectura més dinàmica davant la grega, més estàtica.
*L'arc, la volta i la cúpula són més utilitzats enfront del llinda de Grècia.
Malgrat aquestes diferències, hi ha moltes semblances amb l'art grec ja que Roma va assimilar nombrosos elements artístics i arquitectònics dels països que incorporava al seu imperi. També va ser freqüent emprar artistes nascuts i formats en altres territoris, sent els principals originaris de Grècia.

Edificacions Romanes
Els romans van rebre diferents tipologies que van modificar o adaptar als seus gustos o necessitats, desenvolupant algunes gràcies a noves tècniques. Entre aquestes podem assenyalar la domus, el temple, el teatre i els monuments funeraris. A més van desenvolupar altres noves com:
Basíliques. Eren palaus de justícia i també llotges, les quals tenien planta rectangular amb la seva pronaos o pòrtic, les seves naus (central i laterals) per al públic, el seu transeptum o chalcidicum per als advocats, el  seu absis o exedra pel tribunal, les seves entrades principal i laterals i les seves tribunes o galeries, sobre les naus laterals, amb vistes a la central.
Arcs triomfals. Es dedicaven a honra d'algun vencedor gloriós i es derrocaven després d'haver passat ell en triomf fent-se permanents els construïts durant l'Imperi. També s'elevaven aquests monuments el mateix que les columnes o obeliscs en commemoració d'altres fets gloriosos.
Termes o edificis de banys per al servei públic.
Amfiteatres, no coneguts pels grecs. Eren de planta circular o el · líptica.
Circs. Servien per a les carreres de carros com els grecs hipòdroms però tenien una espina o mur coronat d'estàtues al llarg de la línia mitjana.
Ponts i Aqüeductes.
Calçades. Bé fundades i sòlidament empedratsque partint de Roma arribaven fins als extrems de l'Imperi.
Fòrums
Així mateix, van edificar tipologies ja conegudes però reinterpretades:
Els Temples: els romans van disposar els temples d'una manera similar als dels grecs (si bé es va adoptar molt més que entre ells la rotonda) fins que per fi es van modificar disminuint el nombre de columnes exteriors o substituint-les per pilastres abovedando les naus però sense acusar a l'exterior la volta ni l'arc en els temples rectangulars.
Sepulcres. Unes vegades consistien senzillament en un deixant o cipo escultura o una simple làpida sobre el nínxol que guardava les restes i altres sobretot durant l'Imperi van ser sumptuosos mausoleus com la mola Adriana (avui castell de Santàngel) i la tomba de Cecilia Metela, a Roma . També van arribar a formar-prolongades sèries de sepulcres al llarg de camins com és molt de notar en la Via Apia i veritables panteons de família i enterraments subterranis amb nínxols agrupats o en files que es deien columbaris contenint cada un d'aquests l'urna cinerària de fang cuit o de pedra amb relleus i amb la inscripció corresponent.
L'Habitatge: la casa romana primitiva era de planta més o menys rectangular, tenia un pati al centre (atrium) al que s'obrien els locals. Les cases eren en medianería, i les teulades abocaven les seves aigües cap al atri, que solia tenir sota un aljub, per guardar l'aigua. El local principal era el tablinium, on es guardaven els arxius familiars i els déus familiars (penats). Solia estar en la façana de l'atri enfrontada a l'entrada, però amb l'eix de l'entrada desviat perquè no pogués veure la porta des del carrer. Més endavant, per un pretès influx grec, es va obrir un altre pati a la part posterior, envoltat de columnes: el peristil.


Roma: escultura

LA ESCULTURA ROMANA
- En la escultura romana es clara la influencia helénica, particularmente en las de carácter religioso, y también la influencia etrusca, sobre todo en el realismo del retrato.
Escultura religiosa
- En los temas mitológicos encontramos fundamentalmente copias de obras griegas.
- Se observa una tendencia evolutiva desde el idealismo griego en la República y el Alto Imperio hacia el hieratismo y rigidez de las últimas realizaciones del Bajo Imperio.
El Retrato
- El retrato es la aportación romana más original a la escultura. Su origen está en una antigua práctica funeraria de culto a los antepasados, que era la de crear “imagines maiorum”. Cuando algún patricio moría se sacaba de su rostro una mascarilla de cera, que se guardaba en casa y se exhibía en los funerales o en otras ceremonias públicas.               
- Su característica principal, por tanto, es la fidelidad en los rasgos y en los tocados (en este caso sobre todo en el retrato femenino).
A) Período Republicano
- En los retratos de época republicana la escultura romana es de gran realismo, con los rasgos faciales muy acentuados, la escultura consiste en un busto corto, que sólo representa cabeza y cuello. Los hombres llevan el pelo corto.
- Tiene su origen en las "imágenes maiorum" de cera               
B) Retratos Imperiales
- En el retrato de cuerpo entero de los emperadores del Alto Imperio encontramos tres versiones:+ “Imagen togata”, como patricio o pontífice máximo, con toga. Ejemplo: el Retrato togato de Augusto, en el que la postura marca el contraposto y la cabeza está cubierta
+ “Imagen thoracata”, como imperator, jefe militar, o cónsul, con indumentaria militar, con coraza. Ejemplo: elRetrato toracato de Augusto o Augusto de Prima Porta, Augusto se está dirigiendo al ejército, por lo que está vestido de militar y con el brazo en alto, se esculpe con precisión el contraste entre la coraza lisa y dura y la tela blanda; la coraza está llena de relieves alusivos a la paz augusta y en la parte interior hay una figura infantil sobre un delfín, alusiva al origen divino de la familia Julia.
- En los retratos de los primeros emperadores, principios del siglo I d.C., se observa una tendencia hacia cierto idealismo, por influencia griega, por lo que podemos hablar de un realismo idealizado en el que los rasgos más acusados se disimulan.          
- A partir del siglo IV, ya en el Bajo Imperio, el retrato romano se caracteriza por la rigidez y el hieratismo, que ha de pasar al mundo cristiano.
- Los retratos se deshumanizan, se pierde la preocupación por hacer retratos que se acerquen al hombre, se tiende a una esquematización que aleja al emperador de la sociedad. Por tanto, su escultura se puede considerar ya “anti-clásica”.
- Ejemplos:
Constantino del Palacio de los Conservadores de Roma: se trata de la cabeza de una escultura de cuerpo entero que se conserva fragmentada y que tenía dimensiones colosales; Constantino aparece imberbe y tiene el pelo pegado a la cabeza, los mechones son meras líneas, los ojos son grandes, desorbitados y desproporcionados, etc.
El Relieve Romano
- Sus principales características son la idealización en los temas religiosos y el realismo y el carácter narrativo en los de carácter histórico.
- En los relieves históricos, los más característicos y significativos del relieve romano, como se indica en la introducción de este apartado, destacan su realismo y su carácter narrativo. Al contrario que en la escultura griega, donde los grandes hechos históricos se recordaban mediante temas mitológicos, en la romana los protagonistas son los hombres, los generales que ganaron las guerras que conmemoran estos relieves.
- Esto lo encontramos en tres obras excepcionales:+ El Ara Pacis de Augusto: altar realizado en el 13 a.C. para conmemorar la paz tras la guerra uyprofundo que origina una bóveda de cañón decorada con casetones; la decoración del arco es muy sencilla ya que sólo se encuentra en el intradós del ojo, enmarcado por columnas que descansan sobre grandes plintos y en las enjutas aparecen victorias; en uno de los relieves aparece el momento en el que el emperador triunfante entra en la ciudad y junto a él aparece por detrás una victoria coronándole y guiando su carro la diosa Roma, hay perspectiva, atmósfera lograda con un difuminado, preocupación por el movimiento, estudio de distintas actitudes, etc.; el otro relieve representa el momento en el que el ejército triunfante entra en la ciudad por un arco del triunfo con los símbolos que han tomado al pueblo judío.
     
+ La Columna Trajana: de principios del siglo II, se encuentra en Roma, en el foro de Trajano, y conmemora la victoria de Trajano frente a los dacios, además tiene un carácter funerario porque en el plinto hay una pequeña cámara donde se guarda una urna con las cenizas del emperador; la columna estaba coronada por una estatua de Trajano, que hoy ha sido sustituida; todo el fuste está decorado con relieves en sentido helicoidal, continuo e histórico-narrativo; en el plinto hay decoración con armas y elementos propios de una armadura.

Roma: pintura-mosaic

LA PINTURA ROMANA
- Las pinturas se hallaban en las paredes de las casas de los romanos más adinerados, generalmente se trata de “pintura al fresco”, aunque también está documentada la “pintura sobre tabla”.
- La pintura romana tuvo como precedentes los frescos de las cámaras funerarias etruscas y la pintura griega, alcanzando un gran desarrollo.
- Sin embargo, los restos conservados son mínimos y casi se reducen a los encontrados en las excavaciones de Pompeya y Herculano, donde los historiadores han establecido cuatro estilos:
Los Estilos Pompeyanos
Primer estilo o de incrustación (siglos II a.C. y I a.C.): El más antiguo, imita revestimientos de mármoles.

Segundo estilo, arquitectónico o de perspectiva (del siglo I a.C. al I d.C.): Los muros se adornan con representaciones arquitectónicas fingidas e intentos de perspectiva; también se introducen temas figurados, paisajes y bodegones.
     
Tercer estilo, ornamental o de paredes reales (contemporáneo del anterior): Se caracteriza por poner los elementos arquitectónicos en primer plano, subrayando el muro y haciendo un efecto de ventana. Las arquitecturas que aparecen son fantásticas, introduciéndose guirnaldas y amorcillos en escenas generalmente amarillas sobre fondos oscuros.

Cuarto estilo o de iluminismo arquitectónico (siglo I d.C.): En él se retoma la perspectiva del segundo período pero se usan más colores y más elementos decorativos, introduciéndose formas arquitectónicas muy diversas, recuadros con escenas mitológicas y paisajes imaginarios.
     
Pintura Sobre Tabla
- La pintura sobre tabla debió ser habitual, como ocurría en Grecia, pero al tratarse de materiales perecederos no se ha conservado, salvo casos excepcionales, como los Retratos de El Fayum, de una necrópolis egipcia del siglo II.
     
- Estos retratos representan, muy a menudo, a personas jóvenes, en muchos casos se ha comprobado que más jóvenes que los difuntos, por lo que debían ser retratos que el fallecido se había hecho en vida.
EL MOSAICO
- El mosaico era la decoración lograda por medio de pequeñas piezas de piedra, terracota o vidrio (las teselas), con las que se formaban decoraciones de motivos geométricos o figurados. Se utilizaban para la decoración de los suelos, aunque en algunos casos, en viviendas de extrema riqueza, aparece en las

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada