dimarts, 24 de novembre de 2015

IMATGES DE EGIPTA.

ART ANTIC: EGIPTE




  
El territori de l'Antic Egipte estava situat al voltant de les fèrtil terres del riu Nil. La vida social, econòmica i política d'aquesta primera gran civilització estava articulada al voltant de les crescudes del riu Nil.
En la història egípcia es distingeixen les següents etapes:
  • Prehistòria (Fa més de 10.000 anys), els primers pobladors ocupen la vall del Nil i es dediquen a l'agricultura i la ramaderia. Es creen 2 focus de població un al delta del Nil (Baix Egipte) altre al sud del Nil (Alt Egipte)
  • Imperi Antic (3100-2200 aC), el rei Menes unifica els petits regnes de l'Alt i el Baix Egipte al voltant de l'any 3100 aC, és per això que se'l considera com el primer gran faraó.
  • Imperi Mitjà (2100-1800 aC), els faraons van conquerir terres a Núbia, al sud d'Egipte.
  • Imperi Nou (1600-1100 aC), destaquen els faraons Tuthmosis III i Ramsès II, van estendre l'imperi per l'Orient.
  • Baix Imperi (fins el s. IV aC), els darrers anys van ser dominats per pobles estrangers, perses i grecs.
  • Dinastia Ptolemaica (304-30 aC), darrera etapa independent.
  • Província de l'Imperi Romà (30 aC) Cleopatra (l'última reina d'Egipte) i Marc Antoni són derrotats a la batalla d'Àccium i Egipte es converteix en una província romana.
 ARQUITECTURA:
 Les principals construccions van ser poblats, ciutats, temples i com no les famoses piràmides.
LES PIRÀMIDES
Els egipcis creien que després de la mort i havia una segona vida. Per conservar els cossos per a la nova vida els convertien en mòmies, després les guardaven en un sarcòfag i l'enterraven en una tomba.Els faraons es van fer enterrar en piràmides per poder fer aquest últim viatge a aquesta segona vida. Abans d'anar a l'altra vida creien que havien de passar el judici de la deessa Osiris.Tipus de tombes:
  1. Mastaba: Edifici amb una única planta en forma troncopiramidal i a sota altra planta amb les cambres funeràries (una per la sarcòfag, altra per a les imatges i objectes del mort, i una tercera per les ofrenes)
  2. Piràmides: Hi han diversos tipus, la primera sorgir a partir d'una successió de mastabes superposades en forma d'escales. A partir d'aquesta es van fer romboidals, escalonades, ...
  3. Hipogeus: Eren tombes excavades a l'interior d'una muntanya, amb la cambra camuflada per protegir-les dels lladres de tresors.
 ESCULTURA:
 
CARACTERÌSTIQUES

L'escultura egípcia constitueix un capítol molt interessant en les seves dues facetes : escultura exempta i de relleu , i en ambdues es donaran pràcticament les mateixes característiques . L'escultura egípcia sorgeix com a representació de la imatge com un element de supervivència . És el mitjà per fixar la personalitat del déu o del difunt . A més està escultura serveix per a la celebració de pràctiques religioses que requereix el difunt per la seva peregrinació a l'altre món i l'escultura divina per oferir-li les ofrenes .
El lloc d'ubicació és fonamentalment en les tombes i al sancta sanctorum del temple . Probablement també hi havia en els palaus , però no com a element de supervivència sinó simplement com a element d'ornamentació . La figura del faraó és la que implanta la iconografia , els models i les formes en què es farà la resta de l'escultura . Les característiques principals es mantenen sense canvis importants al llarg de tots els Imperis , encara que es poden observar petites variacions :

    
Mantenen un caràcter de rigidesa , hieratisme , són molt estàtiques . Això és una manera de transmetre la permanència. Quan hi ha representat un episodi són escenes relacionades amb la transitorietat . Això es veu en les escultures dels servidors , els nobles i sobretot del faraó , molt hieràtic .
    
En l'escultura de ple volum s'eviten tota mena de sortints per evitar el risc de trencaments .
    
Totes obeeixen el principi o la llei de la frontalitat  , són escultures molt frontals , molt simètriques . Això es mantindrà en l'Antiguitat fins a Grècia .
    
Hi ha una gran geometrització , l'estàtua s'articula amb plans horitzontals i verticals , de forma octogonal .
    
Els materials més normals són el granit , el basalt i la calcària . També s'utilitzava la fusta o , si són petites , altres materials nobles , com l'ivori . Pel faraó s'utilitzaran els materials més nobles .
    
Especialment les de fusta i les de calcària se solien policromar i poden portar materials incrustats , sobretot en els ulls , per donar més vida a l'escultura .
    
La mida és variable , hi ha algunes grans , altres de mida natural i altres petites , però sí es busca una certa proporció , mai hi ha membres que desentonin , fins i tot en les estàtues colossals .
    
Realisme , encara que va cap a l'idealisme en moltes ocasions . Són retrats molt veraços d'animals i del faraó , encara que si escau es solen evitar els defectes .
    
Actitud de calma i equilibri . Això també està relacionat amb el hieratisme i ens portaria a una certa monotonia
    
Poden estar decorats amb jeroglífics , sobretot en les vestidures oa la base sobre la qual es recolzen , el que en moltes ocasions permet identificar la figura .
    
Els relleus solen ser baixos relleus , que solen estar sempre policromats . Van a tenir una major mobilitat que les estàtues , encara que amb un moviment rígid , una mica convencional . Aquests relleus es regeixen per la llei de la màxima claredat : es veu la figura en relleu com si la veiéssim des de diferents punt de vista.
    
L'escultura d'embalum es pot dividir en tres grups : escultura del faraó , escultura cortesana i escultura popular . Entre les dues primeres les diferències són mínimes , però la popular si és molt diferent .

A) Estatuaria funeraria y religiosa
- La característica fundamental de la estatuaria egipcia es su carácter funerario y religioso, por lo que solamente la encontraremos en las tumbas y en los templos y su temática girará siempre en torno a estos aspectos, incluso cuando se trate de escenas familiares y de la vida cotidiana, típicas de los relieves.
- La estatuaria hallada en las tumbas se limitará casi exclusivamente los retratos como soporte del alma, "ka", siendo su finalidad ser el soporte material del alma del difunto; pero también podemos encontrar ejemplos de sirvientes o figurillas realizando tareas cotidianas de servicio al difunto en la otra vida. Los relieves de los enterramientos suelen tener esta última temática también, junto con representaciones de dioses y del difunto realizando diversas actividades, como por ejemplo ofreciendo o recibiendo ofrendas.
         
- En el caso de los templos las esculturas de bulto redondo serán normalmente representaciones colosales del faraón  o de las principales divinidades del panteón egipcio. Lo mismo ocurrirá con los relieves que decoran estos edificios, junto con escenas narrativas de todo tipo aunque en este caso lo más habitual es encontrar escenas conmemorativas de las hazañas realizadas por el faraón que las mandó esculpir.
  
B) Hieratismo, ley de frontalidad y otros arcaísmos
- Los escultores egipcios buscaron desde el principio, deliberadamente, un canon ideal del cuerpo humano, que una vez encontrado mantuvieron durante siglos. La característica fundamental de la representación de la figura humana en Egipto es su marcado hieratisrno, apre-ciable en la solemnidad y el estatismo de las actitudes, en la rigidez y falta de naturalidad en el movimiento de sus miembros, en definitiva, no consiguen hacernos olvidar la naturaleza pétrea de las esculturas al faltarles vitalidad aunque como podernos observar en la imagen el canon y el prototipo de belleza ideal, tanto masculino como femenino, es ya plenamente moderno y occidental...
- Otro arcaísmo de la escultura egipcia se aprecia en la llamada ley de frontalidad: en las esculturas de bulto redondo existe generalmente un único punto de vista, frontal, los brazos se sitúan, rígidos, pegados a los costados, la nuca parece rígida, la cabeza está en una posición central, etc.  en el caso de los relieves, además de ser válido lo dicho hasta ahora, es característica la distribución de las diferentes partes del cuerpo siguiendo un esquema fijo, torso de frente y extremidades y cabeza de perfil
C) Composición y perspectiva en los relieves y pinturas
- Tanto en los grupos escultóricos, como en el relieve y la pintura, ya que ésta posee muchas de las características de aquel, aunque sin olvidar que algunas de ellas son diferentes en ambos casos, como la captación del movimiento en la pintura y no en el relieve, generalmente se rehuye cualquier efecto de profundidad, si acaso se sitúan de una forma muy rudimentaria unas figuras detrás de otras, repitiendo generalmente el mismo perfil de la figura en cuestión varias veces o aplicando la perspectiva caballera, que consiste en representar a un tamaño menor las figuras que se supone están en un plano más alejad.
         
- Las composiciones son casi siempre extremadamente sencillas, consistiendo en la yuxtaposición de las figuras unas junto a otras en la misma posición o actitud, en el mismo plano o superpuestas en varios niveles, en este caso siempre separados por líneas que les sirven de base, como si se tratase de viñeta.
D) Representación de las figuras masculinas y femeninas
- Dentro de las características generales de la escultura egipcia, tanto si se trata de bulto redondo o de relieve, conviene hacer un repaso de las distintas formas en las que aparecen representadas las figuras masculinas o femeninas.
- La figura femenina se representará, con pequeñas variaciones estilísticas según la época, siempre con vestidos de lino muy ceñidos, que dejan traslucir las formas anatómicas y detalles del sexo, ligeros y casi transparentes. Los peinados serán muy variados y de características distintas en cada período, pelucas cortas o largas, lisas o rizadas, el llamado tocado hathórico, etc.
- Las figuras masculinas, en concreto el faraón, aparece siempre con la cabeza cubierta, desde el Imperio Antiguo con la corona blanca del Alto Egipto, la corona roja del Bajo Egipto, la doble corona o el velo de lino denominado "nemes", principalmente; y a partir del Imperio Medio y, sobre todo, del Imperio Nuevo se añaden nuevos tocados como la modalidad inflada y con coleta del "nemes", el llamado velo "khat", o la corona metálica azul, en realidad una especie de casco de batalla del faraón, denominada tiara "khepresh".
- A estos elementos se añaden otros, también propios y exclusivos de la realeza o la divinidad, como la cobra o "uraeus" real y la barba postiza. Para terminar con la forma de representar al faraón decir que generalmente aparece cubierto con el típico faldellín plisado, aunque también puede aparecer en ocasiones con el manto del "hebsed" o lo puede hacer con distintos tipos de túnicas.
- Por último, mencionar la forma en que se representa a otras figuras masculinas o femeninas, ajenas a la realeza, que es muy variada, pudiendo aparecer cubiertas con multitud de vestidos y tocados diferentes, o ausencia total de éstos, por tanto incluso desnudas o calvas.

3. EVOLUCIÓN DE LA ESCULTURA EGIPCIA
- A continuación vamos a ver algunos de los ejemplos más importantes y representativos de cada período y las excepciones más relevantes a esas generalidades comunes a la mayoría de las obras.
3.1. Imperio Antiguo
A) Representaciones del faraón
- Durante el Imperio Antiguo se aprecia el proceso de divinización del faraón en la forma de representarlo escultóricamente, sin olvidar la misión de estas estatuas como soportes del "ka" del difunto, de ahí la mezcla de hieratismo con el hecho de que se trate de verdaderos retratos, aunque ciertamente en estos casos relativamente idealizados.
- Las representaciones escultóricas diferentes a la figura del faraón se caracterizan, durante el Imperio Antiguo, por una mayor libertad y por un menor rigor "oficial" en su ejecución, siendo más naturales las expresiones y actitudes y menos idealizadas las anatomías de los cuerpos, podemos hablar casi de una etapa de "realismo" en la estatuaria egipcia.
C) Relieves
- Los primeros relieves son de época predinástica, mangos de marfil de cuchillos de sílex, como el Cuchillo ceremonial de Gebel-el-Arak, ya se aprecian las características posteriores junto con evidentes arcaísmos.
 3.2. Imperio Medio
- Tras la fase de anarquía política y de decadencia artística del Primer Periodo Intermedio, la estatuaria va a recuperar parte de su antiguo esplendor durante el Imperio Medio, época en la que serán típicas las series de retratos de un mismo faraón, en las que se aprecia la evolución de sus fisonomías según las distintas edades en que son retratados .
- El arte se va a acercar ahora a la realidad cotidiana, .captando los sentimientos y gran diversidad de expresiones, por lo que se pondrá de moda todo lo relacionado con la vida diaria, como podemosapreciar en las numerosas figurillas de madera policromadas encontradas en las tumbas.

3.3. Imperio Nuevo
- Tras el Segundo Período Intermedio las estatuas del faraón, numerosas y conocidas, serán muy formalistas y repetirán los modelos antiguos, volviendo al academicismo oficial y a la frialdad en la forma de representarlos, tanto antes como después del breve paréntesis del reinado de Akenatón. Superpuestos a estos arcaísmos podemos apreciar nuevos elementos como el "uraeus", el "khepresh" y largas túnicas. Sí es verdad, sin embargo, que también en este período podemos apreciar algunos ejemplos derivados del naturalismo de la estatuaria del Imperio Medio.
              
- De esta época también datan los relieves que decoran los muros y pilonos de los grandes conjuntos templarios de Karnak y Luxor, que generalmente narran las hazañas bélicas de estos faraones, como la Batalla de Seti I de uno de los pilonos del Templo de Karnak.
3.4. Período de Akenaton
- Durante el período que gobernó el faraón revolucionario Akenatón las reformas por él introducidas no se limitaron exclusivamente a los campos social, político y. religioso, sino que también afectaron de forma decisiva y original a la plástica egipcia, que va a adquirir una extraordinaria dulzura y naturalismo. La escultura atraviesa una etapa decisiva, en la que se renuevan las técnicas, los temas y la sensibilidad con la que éstos se tratan.
              
3.5. Períodos Saíta, Alejandrino y Romano
- En esta etapa se va a imponer el canon helénico en Egipto, como ocurrirá en el resto de la cuenca del Mediterráneo, siendo el ejemplo escultórico más representativo la llamada Cabeza verde, del Período Saíta.
   
4. LA PINTURA EGIPCIA
- La pintura egipcia en muchas ocasiones no tiene una existencia autónoma, ya que suele emplearse para policromar los bajorrelieves, por lo que sus características generales son casi idénticas a las de los relieves.
- Solamente añadir la importancia que aquí tiene el dibujo, una nítida línea negra que delimita las siluetas, la utilización de colores intensos y contrastados para rellenarlas.
- Y como característica exclusivas de la pintura, el mayor movimiento y dinamismo de figuras y composiciones respecto a lo visto en los bajorrelieves  y un cierto naturalismo y elegancia en su tratamiento.
     
- La pintura al fresco egipcia sí es un apartado importante y exclusivo a la hora de estudiar la decoración de los hipogeos del Imperio Nuevo, ya que esta técnica es casi la única utilizada  También muy característica es la decoración pictórica de papiros, generalmente con escenas de "El libro de los muertos"
5. LA ORFEBRERÍA: EL TESORO DE TUTANKHAMON
- Capítulo importante dentro del arte egipcio es el de la orfebrería, siendo el hallazgo más importante el  del que destacan, aparte de muebles, joyas, carros de guerra y objetos de todo tipo, las siguientes piezas de oro y pedrería con el respaldo decorado con relieves del estilo de su predecesor Akenatón; los diversos , encontrados unos dentro de los otros y por tanto de diversos tamaños.
 
PINTURA:
  • A l'interior dels temples i de les tombes.
  • Temes profans i religiosos.
  • El seu objectiu principal és proporcionar informació (escenes de la vida diària)
  • Es pintaven sobre un fons de pedra, d'argamassa o de fusta preparat i blanquejat amb una capa fina de guix.
  • Figures planes, sense relleu, en les quals es combines la representació frontal amb la representació de perfil.
 
 
 

dilluns, 23 de novembre de 2015

ART ANTIC: LA PREHISTÒRIA.



ART ANTIC‎ > ‎
L'HOMINITZACIÓ I LA CULTURA
L’aspecte que tenen els actuals éssers humans s’ha anat configurant a través d’un llarg període d’evolució. Fa aproximadament uns 5 milions d’anys un grup d’animals del gènere dels primats antropoides, que tenien aspecte de simis i que probablement caminaven sobre les extremitats del darrera, van començar un llarg procés de transformació que desembocaria en el gènere humà.
Els científics han demostrat que els avantpassats de l'ésser humà, juntament amb els ximpanzés i els goril·les , procedeixen d’un ancessor comú.
S’han estudiat centenars de restes d’avantapassats de l'ésser humà que han estat trobades a tot el món i s'han pogut establir les següents conclusions
-Caminaven drets i eren de talla petita.
-El cervell se'ls va anar desenvolupant poc a poc.
-Es van desenvolupar en zones de climes càlids, sobretot a Àfrica.
-Des d’Àfrica, van emigrar cap a Àsia i Europa.
-L'homo erectus, va ser el primer que va abandonar el continent africà i va poblar Europa i  
A partir de l’hominització, la relació dels humans amb el medi es du a terme a través del que anomenem cultura.
En les primeres etapes de la història humana, la cultura es manifesta sobretot en la fabricació i utilització d’instruments o eines que augmenten l’eficàcia de l’organisme davant del medi.

La prehistòria
La prehistòria és el període més llarg de la història de la humanitat. És el període de temps comprès entre l’aparició dels humans a la Terra i l’elaboració dels primers documents escrits
La prehistòria es pot dividir en dos grans períodes
-L’edat de la pedra, que inclou el paleolític i el neolític. El paleolític comprèn des de l’aparició dels primers humans fins que aquests van ser capaços de produir els aliments que necessitaven per viure. El descobriment del foc és l’avenç més important d’aquest període. El neolític comprèn des de l’inici de la pràctica de l’agricultura i la ramaderia fins a l’edat dels metalls. La invenció de la roda és l’avenç més important d’aquest període
-L’edat dels metalls, inclou l’eneolític, l’edat del bronze i l’edat del ferro. S’inicia en el moment en què els humans aprenen a aprofitar els metalls per a la fabricació d’eines
El paleolític
Les cultures del paleolític
Els homes i les dones del paleolític es desplaçaven buscant caça, és per això que tenien una forma de vida nòmada. Els seus habitatges eren provisionals, tot i que de vegades hi vivien durant llargs períodes de temps.
Aquests grups humans, a més de viure en cavernes, també vivien a l'aire lliure en petits campaments. Les cabanes estaven construïdes amb fang, pedres, branques, pells, etc.
Gairebé tots els objectes fabricats que ens han arribat són estris relacionats amb la subsistència destinats a la caça d'espècies variades i a la recol·lecció de fruits silvestres. La base de totes aquestes indústries paleolítiques és la pedra; en molts casos el sílex .
Les pintures rupestres

Les pintures rupestres són les primeres pintures de la història de la humanitat. Aquestes pintures es troben a les parets i als sostres de les coves, i són fetes amb colorants naturals de tonalitats molt vives: el vermell, el negre i l'ocre. En alguns casos, aquestes pintures representen els animals amb què s'alimentaven: cérvols, mamuts, cavalls, toros, bisons… i no semblen respondre a cap propòsit artístic tot i que devien tenir un caràcter màgic: dibuixar els animals a les parets de la cova devia voler afavorir la futura cacera d'aquests animals
El neolític

Les cultures neolítiques
Al llarg de generacions i generacions de convivència i observació, es va anar perfeccionant el coneixement de les espècies animals i vegetals fins a descobrir que es podia afavorir i controlar el seu desenvolupament. Així, els humans van ser capaços de plantar llavors en terrenys adequats i també de capturar animals fins a iniciar un procés conscient de control del bestiar .A la vegada, al disposar de més aliments i més previsibles, els grups humans podien ser més nombrosos
Les collites asseguraven l'aliment dels camperols i els animals domèstics els proporcionaven llet, formatge, carn i pells. Els camperols necessitaven recipients per guardar gra, aliments, aigua, etc.
El neolític i la religió

Els homes i les dones d'aquesta època tan remota també van intentar explicar-se els fenòmens que veien. Van intentar conèixer els secrets de la vida i la mort i donar-los resposta. L'agricultura fa que els humans del neolític es preocupin pels fenòmens que condicionen aquesta activitat. La pluja, el sol, les estacions… són les forces que es veneren durant el neolític.
En el neolític pren una gran importància el culte als morts que es creu que formen part del món sobrenatural. En les cultures agrícoles és molt important la transmissió dels coneixements i la idea de la continuïtat, que augmenten els sentiments de tradició i de lligam amb els avantpassats.
Poc a poc es va anar desenvolupant la teoria dels déus, uns éssers superiors que controlaven tots els fenòmens que els humans no es podien explicar.
Els megàlits

A Europa i a l'Orient Pròxim s'han trobat grans monuments de pedra anomenats megàlits. Aquests monuments podien estar relacionats amb la creença dels déus i ser llocs de culte .
Els monuments megalítics més freqüents eren els dòlmens i les galeries cobertes. Els dòlmens tenien una càmera delimitada per grans lloses de pedra a la que s'accedia per un corredor. Eren construccions de caràcter funerari, tombes col·lectives en les que els clans familiars i les tribus dipositaven als seus morts.
Els menhirs són monòlits de pedra col·locats verticalment. Podien tenir una funció màgica o simplement delimitar un territori.
PREGUNTES:

1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica’n la funció:

El dòlmen és una construcció de pedra semblant a una gran taula de pedra. És un tipus de monument funerari . Tenen grans pedres verticals que en sostenen una d’horitzontal.

2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:

L'Homo erectus descobreix el foc. → PALEOLÍTIC: Fá 400.000 anys    .   

Apareixen les primeres manifestacions artístiques. →PALEOLÍTIC: Fa 30.000 anys

L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil. →NEOLÍTIC: Any 8.000 a.C.:     

Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica. →EDAT DELS METALLS: Any 4000 a.C.

3.Fes un informe sobre aquesta imatge:

Va ser descoberta per Josef Szombathy l’any 1908, és de pedra calcària i va estar pintada amb vermell/ocre. Es va crear fa uns 22.000-24.000 anys. Mesura 11,1 cm d’alçada. La pelvis, els pits i el ventre són molt pronunciatsAquesta escultura ha produït molta polèmica, ja que el seu nom no li fa justícia al comparar-la amb Venus.

4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:

a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?

A les parets i sostres de les coves prehistòriques. A les que representen escenes de cacera o de recol·lecció, i inclouen la figura humana.

b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures:

Representa una escena de caça, i la finalitat és marcar el seu territori o explicar aquesta història. Les pintures rupestres llevantines es distingueixen de las representacions màgiques d'animals pròpies de l'art parietal franco-cantàbric pels seus temes referits a l'activitat humana, la vida quotidiana, la caça, la guerra, etc. amb un estil que tendeix a l'estilització la qual cosa les fa semblants a les pintures de l'art rupestre africà.

 5. Fes una presentació al Drive amb les característiques més destacades de l’art prehistòric.

 S'anomena art prehistòric tot l'art produït en la prehistoria, abans dels primers textos escrits. L'art prehistòric és un fenomen artístic d'abast geogràfic global i d'una immensa amplitud temporal És per això que mentre algunes civilitzacions frueixen de l'escriptura d'altres de contemporànies no. Per altra banda cal valorar què entenem com objecte artístic; mentre cal no menystenir els objectes amb un valor tècnic, és a dir adequats per a la funció que s'han produït, fets amb art cal apreciar d'altres que a més a més poden disposar de valors estètics com la bellesa.

dimarts, 17 de novembre de 2015

ANALISIS DE UNA OBRA PICTONICA.


                                        ANALISIS DE UNA OBRA PICTORICA


  

      Pictórico es un adjectivo que proviene de pictor, un término latino que puede traducirse como “pintor”. Lo pictórico, por lo tanto, hace referencia a lo que está vinculado a la pintura.
 
Para entender el concepto de pictórico, resulta inevitable saber con claridad a qué se refiere la noción de pintura. Por un lado, la pintura es aquella sustancia que se emplea para cubrir un material, dejando una capa muy delgada sobre él. Pintura, por otra parte, es el nombre que recibe la obra de arte sobre la que hay algo pintado e incluso la denominación de esta rama artística en general.
Si hablamos del arte pictórico, de este modo, nos estaremos refiriendo a aquellas manifestaciones expresivas que se desarrollan con pintura. Existen diversos soportes pictóricos, como el lienzo, un mural o una madera. Un artista puede dibujar y esparcir pigmentos sobre estos soportes para crear una

El color

El color
És la quinta essència de la pintura, el seu caràcter substancial. Considerat com irracional i menys intel·ligible que la línia, el color va dirigit als sentits, és sensorial.
Els colors s’agrupen en tres grans blocs:
1r.- primaris o simples, són aquells que no poden descompondre’s en altres. Són el vermell, el blau i el groc;
2n.- secundaris o binaris, són els que resulten de la barreja de colors primaris:
-taronja.
-lilà.
-verd.
3r.- complementaris: un color primari es complementari d’aquell color binari, la barreja del qual es composa dels dos altres primaris:
-taronja-blau
-lilà-groc
-verd-vermell
La juxtaposició de colors complementaris comporta el màxim contrast possible, contrast que ressalta, de fet, cadascun d’aquests colors.
D’altra banda, els colors s’agrupen també en dues categories:
1ª.- càlids: la gamma groc-taronja-vermell. Aporten una sensació de calor i visualment s’apropen al primer pla de la pintura; i
2ª.- freds: la gamma blau-verd-lilà. Aporten una sensació de fredor i visualment s’allunyen del primer pla de la pintura.
 EL VOLUM
La pintura es per definició una plasmació bidimensional d’una realitat objectiva o subjectiva que l’artista vol expressar. Un quadre és, per tant, un espai de dues coordenades físiques, perquè la tercera coordenada, el volum, és impossible de reproduir com a tal.
El pintor ha de crear mecanismes que enganyin els sentits de l’espectador per mitjà uns recursos pràctics que permetin reconstruir aquesta tercera dimensió. Aquestes solucions són el modelat i la perspectiva.
· El modelat
S’aconsegueix per medi de gradacions de llum i color, que permeten que els cossos destaquin respecte el fons del quadre per la percepció de llur volum. El modelat pot presentar-se sota dues formes d’aplicació:
a) el clarobscur, en què l’efecte de tridimensionalitat s’obté a partir dels canvis bruscos de llum i ombra. El màxim exponent és Caravaggio; i
És doncs, a partir d’aquesta anàlisi que cal observar l’organització de la realitat representada a partir de la conformació de figures geomètriques com a base de l’esquema formal. És així com les composicions s’ordenen a partir de la combinació de triangles, cercles, rectangles, etc.

La llum

La llum
De la mateixa manera que l’artista busca una sensació d’espai i de vida, la recerca d’una font lluminosa que “justifiqui” la possibilitat de visionar allò que la pintura presenta, esdevé un altre dels recursos expressius del pintor, que sol completar la sensació de realitat, il·luminant l’escena que recrea.
La llum en un quadre és il·lusòria, de la mateixa manera que ho és el volum, la perspectiva i el color, i és a partir d’aquesta realitat que la llum pren un rol principal dins la capacitat dinàmica de l’obra.
La representació de la llum la pot mostrar el pintor com:
a) universal, tot el quadre presenta la mateixa intensitat lumínica i no ressalta, per tant, cap aspecte puntual del conjunt; i
b) particular, enfoca determinats elements i els subratlla temàticament d’aquesta manera. És aquí on s’explicita la capacitat dramàtica i expressiva de la llum com a element coprincipal de l’obra.


La línea

És més intel·ligible que sensible, respon a l’ordenament intel·lectual i és el resultat del poder d’organització de la ment. La veritable naturalesa de la línia és la seva qualitat gràfica; és a dir, el dibuix.
D’antuvi en pintura ha esta vigent la dialèctica entre el predomini de la línia o del color .
Formalment, la línia defineix i afiança l’aparença de les coses, delimita els contorns de les figures. A pesar que la línia per si mateixa és de caràcter limitatiu, el recurs del traç lineal pot adoptar diferents comportaments. Realitzat de manera contínua i tancada dóna com a resultat una imatge finita i limitada. El traç ininterromput, en canvi, es presenta suggeridor i al·lusiu.
Les línies poden ser formalment:
a) decoratives, de caràcter més ornamental;
b) dinàmiques i convulses –diagonals, espirals- representant el moviment; i
c) estàtiques i equilibrades -verticals, horitzontals- que remarquen un caràcter temàtic més reposat.
És doncs, a partir d’aquesta anàlisi que cal observar l’organització de la realitat representada a partir de la conformació de figures geomètriques com a base de l’esquema formal. És així com les composicions s’ordenen a partir de la combinació de triangles, cercles, rectangles, etc.
El resultat d’aquest joc de línies i formes comportarà la part de la càrrega simbòlica de l’obra pictòrica en el seu conjunt. Hom por establir un seguit de formes com ara les següents:
a) formes obertes i línies verticals: elevació mística;
b) formes tancades triangulars i línies centrípetes: equilibri; i
c) formes tancades circulars i línies centrípetes: perfecció.


La perspectiva


Dóna com a resultat la representació il·lusòria i fictícia de l’espai.
Perspectiva ve del llatí perspicere, equivalent al grec optiqué; així doncs, originàriament es refereix als estudis dels fenòmens de la visió.
No existeix només una perspectiva, sinó diverses tècniques perspectives estretament lligades amb la cultura i la ciència de l’època. Té un valor simbòlic, perquè és l’expressió de les diferents interpretacions culturals que al llarg de la història han estat sobre la percepció de l’espai
Evolució històrica:
a) Antiguitat. Hi ha un continu afirmar-se i oposar-se de dues concepcions de perspectiva: una lineal, matemàticament rigorosa, però que no respon a la realitat de la visió; i una corba (perspectiva naturalis), empírica i aproximativa, més propera a la percepció visual, atès que representa la corbatura de la xarxa de la imatge retiniana;b) Edat Mitjana. Es perd la representació volumètrica de les formes (procés de decadència de l’escultura exempta i progressiu aplanament del relleu) i es tendeix a la bidimensionalitat i esquematisme dels símbols. Fins el s. XIII no hi ha perspectiva;c) Quattrocento. Es recupera i es fa la perspectiva “cavallera” o vertical: representació de l’escena com si el pintor es trobés en un punt de visió elevat, mirant l’escena de dalt a baix. El redescobriment de la perspectiva lineal es dóna a Florència i es deu a Brunelleschi. Els primers exemples es troben en aquest arquitecte, en el pintor Masaccio i en l’escultor Donatello (1427). La perspectiva lineal és l’element clau de la pintura renaixentista. Presenta les figures disminuint proporcionalment de grandària com més s’apropen al punt de fuga que marca el sentit de l’infinit dins de l’horitzó i, per contra, augmentant també en proporció la grandària (ajustant-se a les línies de fuga establertes i convergents en el punt de fuga) quant més s’acosten a l’espectador; i




Fitxa de comentari

Fitxa per comentar una obra pictòrica


1. Descripció de l’obra a nivell material i tècnic
Dimensions de l’obra i suport
Material pictòric utilitzat.
-Aquarel·la  Deixa transparentar el paper i dóna molta lluminositat a la pintura.
-Fresc (pigment + aigua de calç + capa de calç i sorra aplicada al mur).
-Tremp Pintura molt brillant i lenta de secar.
-Oli . És el procediment que millor permet l’acabament de l’obra.
2. El color i la composició del quadre
El color i el dibuix
-Veure si les formes estan definides pel dibuix i/o el color.
-Mirar quins són els colors dominants i llurs característiques: freds, calents...
-Descriure la composició dels colors: harmonia, contrastos, dissonàncies, coincidència o no amb la realitat.
Composició i estructura
-Mirar quina és la distribució dels volums dins el quadre, si és equilibrada i compensada o voluntàriament distorsionada.
-Fixar-se en si hi ha o no profunditat i com s’aconsegueix. Tipus de perspectiva: frontal, obliqua, cònica, aèria...
-Veure si es fan servir plans forçats, perspectives irreals, contrastos o deformacions violentes, escorços..., i la seva finalitat.
-Fixar-se en les direccions de les línies estructurals de l’obra, quins són els seus punts de coincidència i quins punts centrals té el quadre, si aquestes suggereixen moviment o si són estàtiques.
-Cercar quins són els focus de llum i el seu caràcte.
3. L’obra a nivell formal
-Identificació del gènere pictòri.
-Fixació del tema representat i dels diferents personatges i grups figuratius.
4. El significat de l’obra i la seva identificació
-Valoració global del quadre, de les intencions del pintor i dels recursos utilitzats per transmetre una idea, una sensació...
-Identificació de l’estil i de les seves característiques, així com del pintor i de l’obra.
-Situació de l’obra com un reflex de la societat de la seva època, i comparació amb d’altres.
Les línies estructurals
Cada quadre té una sèries de línies estructurals que són les primeres que fixen la mirada de l’espectador.